Xavier Muñoz Torrent

Xavier Muñoz Torrent va néixer a la Vila de Gràcia, Barcelona, el 27 de setembre de 1962. És geògraf i magíster en Gestió Pública. Dedicat a la gestió de sistemes d’informació socioeconòmica, es considera un generalista en l’anàlisi de les geografies urbanes i de les relacions interterritorials. Dirigeix el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat de Terrassa (des de 1994). Dels seus escrits publicats en destaquen els treballs sobre polítiques europees, com el llibre Les polítiques europees de cooperació transfronterera als Pirineus Orientals (Oikos-Tau, 1995), del qual varen derivar alguns articles especialitzats Vying for European Funds: Spanish Territorial Restructuring and the Implementation of Structural Funds (Oxford, 1996) o Cooperación transfronteriza y gestión del medio ambiente (Vigo & Porto, 2007). Per a l’Ajuntament de Terrassa ha coordinat l’execució de l’Anuari Estadístic i l’Informe de Conjuntura de Terrassa, així com diferents estudis relacionats amb la planificació estratègica, el desenvolupament local i la qualitat de vida urbana.

Articulista de proximitat, s’ha dedicat també a relatar afers del seu entorn immediat, però també dels llunyans tròpics, del Golf de Guinea i en especial de São Tomé i Príncipe, territoris amb els quals manté una estreta relació i que li permeten definir-se també com un profund amant de l’africanitat, que ha plasmat en els escrits publicats a diferents mitjans d’aquell país. Des de fa anys col·labora amb la publicación Téla-Nón de São Tomé.

Àvid observador de la realitat que l’envolta, fusiona el contrast dels detalls amb l’emotivitat que aquells li produeixen, per a no sotmetre’s només a la pura descripció dels fets, sinó a anar un pas més enllà, apuntant a un relat emocional, del qual ell esdevé un protagonista més. Ara, a Per tu, Rio Rita, adopta, a més, el registre biogràfic, estirant del fil de documents i records familiars sobre personatges quasi oblidats per acoblar les històries paral·leles que hi van apareixent, que s’entronquen, permetent reconstruir un relat central sorprenent, sobre fets mai abans exposats, en aquest cas, sobre el paper dels músics catalans als cabarets i salons de ball a l’Alemanya de Weimar i en especial de l’escena berlinesa, i de la insospitada repercussió que arribaren a tenir algunes de les seves composicions.