Irina Garcia

Nascuda el 2005 a Terrassa, des de ben petita anava sempre carregada de contes a tot arreu i somiava a tocar l’arpa.  

A l’escola va començar la seva passió per la literatura, a l’institut li van donar ales per atrevir-se a volar i al Conservatori de Música va conèixer persones que sap que l'acompanyaran per sempre. 

Mira amb calma el que vindrà i se sent molt agraïda amb el que viu i el que l’envolta. Passa mitja vida a Barcelona entre l’ESMUC i la UB i anar i venir s’ha convertit en alguna cosa similar al vaivé de les onades del mar. 

Les mans són el que més fa servir, i les utilitza per fer tot el que l’apassiona: tocar l’arpa, dibuixar, passar les pàgines dels seus llibres preferits, fer figuretes de ganxet, formar part de diverses orquestres, cuinar pastissos i embogir resolent fórmules i algoritmes de física. 

Li agraden les coses petites i senzilles i és amb elles que, algun dia, s’adonarà que s’ha fet gran. Mentre això passa, anirà descobrint de què va això de viure!