 |
 |
 |
 |
 |
 |
L'efecte Nokmim
L’Efecte Nokmim narra un període convuls del segle XX on la intervenció de personatges reals utilitzant les eines de la ficció fan possible descriure fets històrics sense desvirtuar-los, alhora que endinsa el lector en la lluita dels protagonistes per mantenir els atributs que donen valor a la condició humana.
A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola, una munió de civils i militars, travessen els Pirineus, convençuts que la democràcia francesa els donarà un tracte que no rebran a l’Espanya franquista. El 26 de gener de 1939 el tinent Miquel Farré i els seus companys, abandonen Barcelona empesos per les tropes de Franco que entren a la ciutat. Comença l’èxode cap als camps d’internament: Argelers, Agda, Barcarès, Angulema, Sant Cebrià... Del Rosselló als camps nazis. Sis anys després d’acabada la Segona Guerra Mundial, els records reapareixen amb la trobada de l’Aaron Weiss supervivent com ell de l’infern de Mauthausen. L’encontre, catarsi dels horrors i la barbàrie patida pel Miquel Farré, reobre el dilema entre el deure o la consciència i serà l’inici d’una recerca inesperada.
Com diu el protagonista, sovint no tenim consciència que allò que ens queda, que no ens prenen, és el millor de nosaltres, encara que descobrir-ho requereixi temps i valentia. Enganxar bocinets de records amagats és vèncer l’oblit que creus et protegeix.
