Ignasi

El contingut d’aquest llibre és quelcom que cap pare ni ningú hagués volgut escriure mai, a la seva vida.

És l’expressió dolorosa d’un trencament il·lògic i contra natura, com és el palpar l’absència d’un fill per causes que trenquen, allò que podríem dir, el ritme natural de la cadència humana.

Els títols: Ignasi, Elegia, Ara que l’ametller s’ha adormit, Quatre Pensaments elegíacs a Toc de Gralla més (Dos poemes furtius), i A l’altra riba, són el floriment dolorós d’aquell sentiment que res el pot substituir i que expressen, cadascun en el seu moment d’escriure’ls, aquell fort enyorament davant d’una important i irreparable mancança.

Aquest llibre neix el mateix dia que el son etern va trucar a la porta de l’Ignasi.

Després de l’esglai i la desesperació humanes per l’apagament de tan preuada llàntia, del meu endins va sorgir la necessitat de fer evident aquell sentiment i immens dolor, per tan estimada llàntia i mai volguda partença.

En el llibre he intentat reflectir d’alguna manera aquells espigolaments viscuts per ambdós costats… però no he pogut. El sentiment ha estat més fort que els valiosíssims records que afloraven en aquell moment.

La seva imatge.

La seva sorneguera, però noble forma de ser.

L’Imma i els seus fills: el Martí i la Maria.

La confraternitat amb els seus germans, d’estreta vivor.

La família sencera, tant de Vilafranca com de Terrassa.

Els seus castells tan estimats…

I la Mare, el pilar dels moments crítics de la seva vida.

Per a tots serà, en endavant (és ja), aquella llàntia sempre encesa que ens donarà llum al nou dia que sempre, sempre, clarejarà en record i plenitud.