Olor de rural

Tota vida té un sentit. Des de les poques setmanes d’una abella obrera als mil·lennis d’una olivera. Tot ésser viu es nodreix, es relaciona i es reprodueix amb una funció que li ve marcada per la seva condició. La de fer rusc i vetllar-ne, la de créixer aprofitant el sòl per fer-ne fruits. I és que a la vida venim a fer coses. Els humans sobretot doncs n’hem tret més profit de la nostra condició. Persones que donen sentit al seu cos, com en Martí, els seus fills i la comunitat on viuen. Nodrint-se, relacionant-se, reproduint-se entre fets que marquen el camí de vida a escollir com la mort d’algú molt estimat i l’adaptació a nous entorns.

Olor de rural ve a ser un petit homenatge a les persones que fan coses. Que viuen per veure, sentir i descobrir. Que no es conformen amb el pas inert de les hores. Que no depenen dels demés. Que no esperen al que s’esdevindrà. Persones que, més enllà del fil de la novel·la, mouen vides d’edat, gustos i origen diferent però totes elles amb capacitats diverses de relacionar, de viure, d’expressar-se.

De fer coses.